Aquest CD, és una col·lecció de dotze cançons en les quals MANEL ha inclòs les cinc peces que ja formaven part de la seva maqueta (Manel. Auto editada. 2007). L’univers de la seva proposta sorprèn tant per les lletres com per la manera d’arranjar les melodies. Així, la banda construeix cançons que parlen de dones estrangeres amb avis de bigotis llargs i blancs, de professors de nusos de corbata, o de botigues de ceràmica on potser desitjaràs canviar de vida per sempre, sense posar-se límits en la paleta d’instruments, que comprèn tant una secció de vents com un quartet de cordes, passant per ukeleles, bases electròniques, banjos i xiulets. A MANEL, i el seu “Els millors professors europeus”, rigor, alegria, gravetat, lleugeresa, tradició i recerca entren dins el mateix sac, i és potser la raó per la qual les influències que se’ls han atribuït són ben àmplies: Beirut, Jaume Sisa, UC, Herman Düne, Pau Riba, Bob Dylan...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada